Durant els primers anys de vida, els xiquets es troben en un procés fascinant: aprendre a comunicar-se. Encara que per als adults puga semblar que tot comença amb les primeres paraules, en realitat la comunicació s’inicia molt abans.
0 a 1 any: Explorant amb els sentits
En aquesta etapa, els bebés es comuniquen a través del plor, mirades, somriures, moviments i diferents sons. Cada gest és un missatge: fam, somni, necessitat de consol o de joc. Les seues mans i la seua boca són les eines principals per a descobrir el món.
1 a 2 anys: Assenyalar, imitar, expressar
A mesura que es desenvolupen, comencen a utilitzar gestos més intencionats, com assenyalar allò que desitgen o portar a un adult de la mà. Les primeres paraules apareixen i es combinen amb expressions facials i corporals per a fer-se entendre. La frustració pot ser gran quan encara no aconsegueixen expressar tot el que senten o necessiten.
2 a 3 anys: Jo assoles!
El vocabulari creix ràpidament i comencen a construir frases senzilles. Encara estan aprenent a regular les seues emocions i a comprendre les normes socials. Comuniquen desitjos, enutjos, alegria… però encara amb moltes limitacions.
I les mossegades? Per què ocorren?
A l’aula d’infantil és molt habitual observar que alguns xiquets mosseguen. Encara que puga preocupar les famílies, mossegar és un comportament normal i passatger en el desenvolupament.
Els motius més comuns són:
– Exploració sensorial: tot va primer a la boca.
– Dentició: la pressió en les genives alleuja molèsties.
– Frustració o enuig: quan no saben expressar el que senten amb paraules.
– Cerca d’atenció o interacció: és la seua manera de dir “Soc ací!”.
Els xiquets no mosseguen amb intenció de fer mal: estan aprenent a relacionar-se i a comunicar-se. Amb suport, acompanyament i pautes adequades, aquesta conducta desapareix de manera natural.
El nostre paper com a adults
A l’escola i a casa, és important:
– Mantindre la calma i acompanyar l’emoció del xiquet.
– Posar límits clars: “Mossegar fa mal”.
– Oferir alternatives per a expressar-se: paraules senzilles o demanar ajuda.
– Afavorir activitats que descarreguen energia i reduïsquen la frustració.
– Utilitzar contes, jocs i rutines que donen suport al desenvolupament del llenguatge.
Aprenent junts dia a dia
Cada xiquet té el seu propi ritme. En aquests primers anys estan construint les bases de la comunicació: comprendre, imitar, expressar-se i conviure amb uns altres. Nosaltres estarem al seu costat per a acompanyar-los, ensenyar-los i celebrar junts cada xicotet gran avanç.
Perquè cada gest, cada paraula… i sí, fins i tot alguna mossegada… forma part del seu creixement.